giovedì 30 dicembre 2010

Tintín a la Lluna



CAT

Primer, en Tintín s'apujà al coet i amb aquest arribà a la Lluna. Allà, en Tintín va passejar i va fer una bona caminada dins el seu vestit espaial. Després, en Tintín tornà al coet que li hi havia dut i se'n tornà a la Terra, va agafar la seva gavardina, la seva maleta i, acompanyat del seu fidel Milú, se n'anà a casa a descansar...




podi-.

sabato 25 dicembre 2010

Los cuentos - Leonard Michaels

  Lo saqué de la biblioteca e inmediatamente comencé su lectura.

  Lo saqué de la biblioteca en un momento de "sin libro a la vista" y viendo que el Quixot le ponía una entrada. Empecé mi café, y con él la lectura, y rápidamente Henry y Phillip empiezan su búsqueda de motivaciones para querer ser aniquilados por el otro. Así, los primeros cuentos parecen "versiones" diferentes de una misma historia, versiones con desarrollos y finales diferentes pero con fondos comunes.


  En ocasiones, se intuye un torbellino mental del autor, torbellino plasmado en forma de cuentos, que según el día toman una forma y según el día, otra.



  Violencia, violencia desde la más tierna amabilidad... De repente, todo se tuerce y... Violencia... Violencia dentro de la cabeza de Leo; tan bien que iba todo y...

 Luego se olvida de Henry y Phillip, luego parecen cuentos dignos de ser historietas de un blog; de las que me resisto a escribir pero un día escribía yo mismo. Ideas, ideas que se apelotonan en la cabeza y tienen salida en forma de texto; ideas, texto, libro, blog, lector... ¿Encontraría Leo, o encontrará, su verdadero lector...? Ideas,... ...lector...

  El cuento titulado "hola Jack" es como un dejar ir el pensamiento y sin dar tiempo a ordenar las ideas, escribirlas tal cual van fluyendo. Al llegar a este cuento, lo considero el mejor de los leídos.

punto de lectura los cuentos leornard michaels


(parece que suceden en Nueva York, los cuentos, entre "party" y "party")

Luego, se hace con el personaje de Nachman, un matemático polaco, y le pone en diferentes vicisitudes, cada una de ellas en forma de un cuento independiente entre ellos. Nachman, un hombre gris, con muchas batallas internas, con muchos "no decir" y "pensarán que" que hace que se refugie en los números (ellos, ni dicen ni piensan, están...)

podi-.

lunedì 20 dicembre 2010

miradas "naranja verde"






miradas naranja verde,
en la pared,
en Palencia,
en la calle,
en la tienda,
en las manos,
en los guantes,...
Diferentes puntos de vista.
(la vida es de colores)

podi "naranja y verde"-.

venerdì 17 dicembre 2010

Riu Ebre - Miravet





El riu Ebre al seu pas per Miravet

La riba de l'Ebre, aquell dia 12 de desembre de 2010, presentava un aspecte hivernal, plàcid i encalmat. Només travessant el riu podies comprovar que aquest portava, a més a més d'aigua, un corrent de vent invisible però potent.

Aquell 12 de desembre, però ara de 1308, potser presentava un aspecte similar. Aquell dia, els últims templers que quedaven a la Corona d'Aragó van rendir-se pacíficament davant les tropes d'en Jaume II després d'exactament un any de setge, al castell de Miravet.

Un riu no és només el neixement o la desembocadura, o el seu delta o els seus passos intermitjos. Un riu és tot alhora. De la mateixa manera, un riu no és només avui, també és tota la seva història, reflectida en prosperitats, guerres, assassinats, sequeres, avingudes,...

Aquell 12 de desembre de 2010, el riu, passava plàcidament per Miravet.

podi-.

mercoledì 15 dicembre 2010

Marquès de l'Argentera


Av. del Marquès de l'Argentera - Barcelona
un dia, tornant de la feina.



  Entre Reus i Mora d'Ebre, a grans trets, es troba la població de l'Argentera. Poc abans d'arribar a l'Argentera per ferrocarril trobem un túnel d'uns 4 km, que pertany a la línia inaugurada el 1890 de la companyia Madrid-Saragossa-Alacant. El túnel era el més llarg construït a la península Ibèrica en aquell moment, i continuà sent-ho fins el 1957. La seva construcció fou dirigida per Eduard Maristany i Gilabert. Amb les màquines de vapor de l'època, els maquinistes havien d'entrar en aquest túnel amb mascaretes.
  El 1918, Alfons XIII concedí el títol de Marquès de l'Argentera a Eduard Maristany.
  L'inici de la línia d'aquest ferrocarril era a l'estació de França de Barcelona, on avui tenim l'av. del Marquès de l'Argentera.

informació estreta de la pàgina web de la població de l'Argentera.

podi-.

domenica 12 dicembre 2010

Circo y Balcón de Pineta







El circo y balcón de Pineta desde la zona de la Estiva
(picos de Pineta y Forcarral del centro hacia la derecha)

  La noche, inminente, acabó cayendo imponiendo la oscuridad sobre los caminantes que horas antes tenían alguna esperanza de acabar con luz diurna (31 de julio de 2010)

podi-.

martedì 7 dicembre 2010

lunedì 22 novembre 2010

1714. La guerra de Successió - Joaquim Albareda (resum del llibre)



CAT

  Un llibre en format d'entrevista on pregunta Joan Esculies i respon Joaquim Albareda. Un bon llibre per entendre uns fets que molts cops s'obvien quedant-nos només amb la part més "vistosa".

   Què passà abans del 1714 per tal d'arribar-se al 1714?

  El rei Carles II, de la disnastia dels Àustries, mor sense descendència. Tenia dos possibles hereus del tro: Felip d'Anjou, nét de Lluís XIV, rei borbó francès, i l'arxiduc Carles d'Àustria, fill del seu cossí Leopold I. El cas és que el Rei va ser pressionat per diferents cantons, abans de morir, perquè es decantés per un o altre.

  D'una banda, escollint el borbó es pretenia centralitzar més la política dels regnes (Castella i Aragó) per tal d'intentar ser una mica més com a França, on això estava tenint un cert èxit polític i econòmic. Això no implicava, d'entrada, que s'haguessin suprimir les relacions diferenciades que es tenia amb els territoris de Castella i els de la Corona d'Aragó.

  D'una altra banda estava Carles d'Àustria, que perpetuaria la dinastia dels Àustries als territoris hispànics. Carles II havia designat, de fet, un hereu de consens, Josep Ferran de Baviera, que va morir abans que Carles II, per la qual cosa aquest últim va haver de decidir-se per una de les dues opcions que li quedaven. Va optar per Felip d'Anjou, que esdevinguè Felip V.

  En poc temps es veiè que Felip V no estava gaire per mantenir els pactes territorials que eren vigents fins llavors. És cert que convocà Corts, però molt a renec. Així que els catalans -d'entrada no de manera institucional- van començar a tenir tractes amb els anglesos per tal de recolçar iniciatives que portessin a la Corona a l'Arxiduc Carles, que se'l veia més pel tema de regnar per a diferents territoris mantenint les Constitucions dels mateixos. D'altra banda, un borbó no afavoriria les bones relacions comercials que els exportadors d'aiguardent tenien amb els anglesos. Aquests, els anglesos, estarien d'acord en ajudar els catalans perquè en ells tampoc els interessava un poder massa gran dels borbons en aquella Europa i preferien equilibrar la cosa deixant que guanyés volada el candidat austriacista. Un dels grups que va començar a mobilitzar-se va ser "els vigatans", coneguts així per l'origen de molts dels seus integrants.

  Arran d'aquestes mobilitzacions i acords, els anglesos entren, via marítima, a Barcelona el 5 d'octubre de 1705, mentre "els vigatans" intentaren extendre la revolta contra Felip V arreu de Catalunya (no tothom s'hi avenia i, al igual que durant la Guerra dels Segadors, algunes poblacions oferien el seu suport en uns moments però no en altres, moltes vegades en funció de les coaccions que rebessin).



  Al 1706, l'arxiduc Carles va ser proclamat rei a Madrid com a Carles III, si bé s'establí a Barcelona.

  Al 1713, amb el tractat d'Utrech, se signa la pau d'aquest conflicte, que en realitat té abast europeu, Carles III deixa Barcelona per anar-se a Viena. Malgrat tot, a Barcelona, "la junta dels braços" decideix de continuar resistint, fins i tot sabent que ja no tindrien ni l'ajut militar ni financer de les potències europees que fins ara sí havien tingut. Va optar per una causa perduda...?

  ...No exactament, lluitant-hi, encara hi havia una minsa oportunitat; no fent-ho, la repressió que ja es veia que imposava Felip V als territoris guanyats de València i Aragó donava moltes menys esperances que els resistents sobrevisquessin. Els únics punts que ho farien serien Barcelona, Cardona i Mallorca.

  El cas és que l'11 de setembre de 1714 Barcelona cau després de tretze mesos d'assetjament sobre la ciutat. L'atac final es donà durant el darrer mes, des del 12 d'agost. El conseller en cap, Rafael Casanova, resultà ferit aquell dia 11 i el comandant Villarroel, també ferit, va decidir de capitular a les dues del migdia. Des de l'anterior juliol, 7000 baixes d'entre els resistents i 10000 dels ocupants.

  Un parell d'anys després, al 1716, els decrets de Nova Planta suposaven una ruptura total amb l'anterior sistema de monarquia composta: un rei, dos territoris. Això va desaparèixer i s'imposà un únic sistema, el castellà. Es mantinguè, però, el dret civil català, cosa que no passà al País València i l'Aragó, on Felip V aplicà la Nova Planta el 1707 amb molta més duresa, ja que no havia guanyat encara la guerra (encara que l'Aragó recuperà el dret civil amb posterioritat).

  Els furs de les províncies basques no foren suprimits perquè tant elles com Navarra formaven part de la Corona de Castella i els seus interessos comercials, a diferència dels catalans, ja anaven en sintonia amb les línies de Felip V pel que fa a les relacions amb França.

  podi-.

sabato 20 novembre 2010

Paella popular al Born


Va ser el passat dissabte 16 d'octubre de 2010, al passeig del Born, dins de les festes del Casc Antic i de la mà de l'Associació de Veïns del Casc Antic.



L'associacionisme, tant a la baixa als nostres actuals temps, fou importantíssim en èpoques passades, essent l'eix que realment feia que la població tingués una activa participació en els esdeveniments més propers a la mateixa. Actualment, una gran majoria deleguem aquestes tasques als Poders Públics (...o són els poders públics els que ens les han tretes??)

podi-.

lunedì 15 novembre 2010

Avanzar - Margaret Pinkerton



Un libro de lectura rápida, de los llamados de autoayuda. Se trata de aquello de si siembras coles recoges coles y si espinacas, espinacas. La finalidad es tener una harmonia con tu entorno que te facilite estar en paz interior.

Los capítulos incluyen una sugerencia de meditación al final de los mismos, con música de fondo recomendada para cada uno de ellos.




Después de haber leído varias cosas al respecto, pienso que estos temas están muy bien para quien ya se siente predispuesto a sintonizar con ellos. Son consejos que, para seguirlos, tienes que "sentirlos" ya dentro de ti, o así lo intuyo yo. Claro que es posible que si no estás en "la onda", el solo hecho de leer estas cosas puede hacer que en un futuro se te activen; es decir, nunca está mal ser consciente de estas argumentaciones, quizás hoy no nos sirvan, quizás mañana sí.

Autora: Margaret Pinkerton.
Traducción al español: Miguel Portillo.

podi-.

domenica 14 novembre 2010

Univers lligat XXVIII - El rellotge






  Vaig comprar el rellotge que es veu a la foto dos dies després d'estar al refugi de Josep Maria Blanch perquè allà havia vist un igual o similar. Me'l vaig comprar, el vaig instal·lar i vaig fer-me la foto.

  Dies després, parlava amb un amic per telèfon des del mateix lloc de la fotografia. Parlant i parlant de coses...

  M'he comprat un rellotge, saps?
  Ah si? i com és?
  És com si fos d'estació de tren... Mira, t'envio ara mateix una foto per correu-e.
  Ja la tinc.
  Doncs sí, és aquest. Per cert,... Veus l'hora que marca la foto???
  Sí.
  Doncs que és exactament la mateixa hora que és ara mateix!

  és l'univers lligat.

podi-.

giovedì 11 novembre 2010

¿Cuánto dura la Luna Llena? (recuerdo a Elena Francis)


ESP

Técnicamente hablando, la luna llena dura un instante; tan solo un instante...
La siguiente historia, pequeño homenaje a Elena Francis, un consultorio sentimental radiofónico de los años 60 y 70 del XX, lo explica un poco más pero parodiando dicho programa de radio, el cual intentaba dirigir en muchos sentidos el comportamiento de sus oyentes, de acuerdo a las directrices político-religiosas que imperaban en dicho momento en España (el Franquismo, o Nacional Catolicismo)

---------------------

"Luna Llena, invisibles son los hilos que manejas. Luna Llena, siempre envuelta en un halo de lunática tristeza..."

  ...Y con estas notas musicales de Víctor Manuel, damos paso ya al espacio de nuestra compañera Francis-Ka, la astrónoma radiofonérica.

  Hoy intentaré dar respuesta a una cuestión que nos plantea nuestro amigo y oyente Luniple Nió, quien mediante una carta nos pregunta lo siguiente:

  Le quería transmitir una pregunta tonta que me vino a raiz de una terrible discusión que tuve mirando el cielo. La pregunta es ¿cuánto tiempo se considera que dura la Luna Llena? un día, dos, tres,... Ya sé que podría intentar buscar la respuesta por mis propios medios pero dado mi conocimiento de su sabiduría prefiero adquirir por medio de sus palabras tan anhelada respuesta.
  Luniple Nió, un oyente con dudas-.

  Estimado amigo,

  ante todo, y para que tu alma esté en sintonía con las directrices del Movimiento Santo que impulsa a nuestra Nación, debo decirte que debes evitar las discusiones y pensar que el objetivo de tu vida es dar una nota de alegría al entorno en el que nos desenvolvemos, haciendo que la Obra de Nuestra Excelencia vaya extendiéndose doquiera que nos encontremos.

  Ahora bien; es bastante razonable que te vengan dudas, y más aún que intentes ver la luz entre las tinieblas que el desconocimiento del conocimiento provocan. Pero en la luz no siempre está la solución, pues en ocasiones nos es dado permanecer ante una capa protectora que interfiera lo suficiente para que aquellos que sí han sido iluminados sean los que nos guíen con su más preciado criterio sin las trabas de los que creen vislumbrar atisbos de verdad y no hacen más que retardar innecesariamente el establecimiento de los buenos procederes, con toda la buena intención del mundo, por supuesto.

  No obstante, una vez planteadas las dudas y al efecto de que no extiendas creencias que podrían descarriar a seres débiles que no tienen el criterio suficiente como para seguir a ciegas los dictados de Nuestra Excelencia, procederé a dar un poco de luz a esas dudas que te atormentan.

  Técnicamente hablando, la Luna Llena tan sólo dura un instante. En el presente mes de agosto, por ejemplo, se dio a las 19:04 hora local de España. Otra cosa es -de aquí que se te presenten las disyuntivas que te inquietan- que la Luna presente ese aspecto durante 1 día o 2, a lo sumo. Dado que durante uno o dos días, su aspecto es el mismo, la hora en que se fija que es Luna Llena es la misma para todo el Planeta, pues las diferencias entre un punto y otro son inapreciables.

  En el futuro, mi recomendación es que no caigas más en este torbellino mental que no lleva a ningún lugar práctico y que centres tus esfuerzos en extender el Movimiento con el que se nos intenta iluminar minuto a minuto con cada una de las acciones que Nuestra Excelencia realiza pensando única y exclusivamente en nuestra prosperidad personal, aunque el camino que a ella nos lleve nos parezca lleno de pasos atrás, en ocasiones mucho más productivos que los falsos pasos adelante.
Sinceramente tuya, tu amiga

Francis-Ka, la astrónoma radiofonérica-.

  Respuesta de nuestro oyente, en agradecimiento a Francis-Ka:

Estimada Francis-Ka


Me ha llenado de gozo cuan pronta y pedagógica ha sido su respuesta y es por ello que esta mañana sin mas dilación, he seguido sus anhelos y he empezado la Misión haciendo uso de mis quehaceres laborales y que comportan un contacto directo con la muchedumbre ignorante y pestilente que nos rodea.

 

Asi pues, todas aquellas almas perdidas que han tenido la gran suerte de contactar con servidor han recibido las enseñanzas que seguramente agradecerán el resto de sus, ahora, benditas vidas.

 

El efecto ha sido tal, que todas han sentido la necesidad de ir a cominicar la buenanueva incluso antes de finalizar la relación comercial que nos competía en ese momento.

Las ganancias obtenidas hoy por mí  han sido muy inferior a lo que debiera ser pero, ¿qué es el dinero ante la Misión que nos tiene encomendada Nuestra Excelencia?

  Afectuosamente, Luniple Nió-.



(cruce de mails entre "alguién" y yo algún día de agosto de 2010)
Luna Llena - casi - el 15 de octubre de 2016
podi-.



lunedì 8 novembre 2010

La hija del Reverendo - George Orwell



ESP



Con una sencillez literaria admirable me he quedado asombrado de la fuerza con la que he llegado a asumir las condiciones insalubres, casi esclavizantes, de los cosechadores de lúpulo de la Inglaterra de finales de los 20 o principios de los 30 (s. XX). Uno ya tenía la idea de que ese tipo de trabajo debía de ser duro pero Orwell sabe transmitir perfectamente la angustia del sobrevivir diario en ese tipo de vida, de las penurias, la ausencia de mínimos momentos placenteros, que hacen que cualquier atisbo de comodidad sea apreciado y efímero al mismo tiempo... Condiciones sociales que te condenaban de por vida a la no-superación personal por falta de oportunidades ni condiciones mínimamente dignas.

Otra de las cosas que profundamente vi descritas fue el hecho de pasar una noche a la intemperie en Trafalgar Square, en un ambiente de mendicidad relatado con tal viveza que el frío descrito se me metía en los huesos sólo con leerlo, al tiempo que nuevamente las penurias económicas me eran visualizadas de tal forma que va más allá de una simple "descripción de los hechos".


Por supuesto, no falta en todo ello la crítica social, crítica a las condiciones que favorecen las situaciones que plantea y, en especial, crítica al sistema educativo privado, que ralla la mezquindad y la perversión al ser púramente mercantilista desde el momento que se trata a los alumnos tan sólo como a los hijos de sus clientes, a quienes hay que tener contentos aunque tenga que ser regalando los aprobados e impartiendo aquellas materias que sus analfabetos pero pudientes padres consideran más importantes.

Para mí, un muy recomendable libro, aunque debo decir que me decanté por él a través de un criterio poco ortodoxo: el que me estaba leyendo no me cabía en mi mochila de viaje y escogí uno al azar de la biblioteca de mi hermano. Así que, un ratito en el albergue, un ratito en un Starbucks, fue amenizando algunos tiempos mal llamados muertos en mis vacaciones por Freiburg.

podi-.

Monument a Colon - Barcelona

CAT-IT-ESP



El monument a Colon de Barcelona es troba a la pl. de la Pau, entre el passeig de Colon i l'inici de la Rambla, a tocar del mar.

  L'impulsor de sa construcció fou l'alcalde Rius i Taulet i formà part de l'Exposició Universal de 1888 que se celebrà a Barcelona.

  Aproximadament té uns 60 metres i per dins la seva columna puja un ascensor fins l'esfera que es troba als peus de l'estatua, on trobem un mirador de la ciutat, sobretot del Raval, part del Gòtic i el litoral.

  Més informació sobre el monument a Wikipedia
------------------------------------
Il monumento a Cristoforo Colombo a Barcellona ha un'altezza di 60 metri e si puo salire per un ascensore. Sembra che dica "secondo le mie carte le Indie sono al di là..." 
Si trova in piazza della pace (plaça de la Pau), all'inizio delle affollate Rambles.
-----------------------------------
"Las Indias están por allí", nos señala Cristóbal Colón desde lo alto de su propio monumento en Barcelona, en la marítima plaza de la paz. Y aunque llevaba diciéndolo desde finales del XV, fue en 1888 y con motivo de la Exposición Universal que tuvo lugar en Barcelona, que este echo quedó represantado en bronce sobre una columna de hierro.

podi-.

giovedì 4 novembre 2010

Per les valls on es pon el sol - Pep Coll


CAT

Lectura feta arran d'un post del Ricard sobre aquest llibre. Me l'he llegit i he trobat interessant els recorreguts fets, fins i tot arribant a imaginar que algun dia potser em decidiria a seguir les seves passes amb una bona colla que al seu temps em seguís a mi.

Com molts altres llibres, és aquest un dels que jo acabaria molt abans del seu acabament; fins i tot l'acabaria sense ressoldre cap final, més que el propi final de les caminades pirinenques.



Conté aquest llibre moltes expressions poc emprades, algunes correctes, d'altres no diria que incorrectes però sí que no han estat recollides per l'Institut d'Estudis Catalans. En tot cas, expressions que donen caràcter a l'escriptor de cartes a sa mare, que al cel diu que està.

Em quedo, però, amb el lloc on parla de les coses que el cervell nostre ens autoamaga, per tal d'intentar protegir-nos dels nostres propis records. Les coses que el cervell ens autoamagua per tal de no esclatar-nos a la cara, les coses... Les coses que, amagades estant, no fan més que altres coses siguin les que ens esclatin amb una violència que no tocaria...

podi-.


 

martedì 2 novembre 2010

FRIBURG (FREIBURG)



CAT
Un lloc al que feia anys que tenia pendent d'anar-hi: La Selva Negra, a la regió de Baden-Würtemberg. El meu punt d'estada base va ser la ciutat de Friburg (Freiburg en alemany). Vaig estar-m'hi al Black Forest Hostel, un alberg amb moltes habitacions des d'un preu d'uns 14 euros (una mica fred malgrat la calefacció).





Friburg va sorprendre'm força. Vaig entrar-hi amb una tardor esclatant a la mateixa ciutat, tota plena de fullaraca acabada de caure, a sobre els cotxes, a l'asfalt, a les voreres,... Tota la ciutat va semblar-me d'allò més amable per viure-hi. El centre històric pràcticament no té cotxes, tan sols tranvies i bicicletes; la resta de la ciutat sembla ser la materialització d'un "com t'agradaria que fos ta ciutat?" Molts i molts, moltíssims arbres, arreu que anessis, moltíssimes bicicletes, amb fred, amb pluja,...

La majoria d'edificis són de tres plantes i tenen un jardinet-bosc (fora del centre històric, que té un altre caire). La ciutat va ser reconstruïda després de la Segona Guerra Mundial, quan va quedar totalment arrassada.



Friburg es troba a un dels marges de la Selva Negra; el seu aeroport "natural" és el de Basilea (Suïssa) i des d'aquí vaig anar a diferents indrets, com ara Triberg (el bressol dels rellotges de cuco), Gengenbach, Schiltach, el llac Titisee, Offenburg,... tot això amb el magnífic servei alemany de Deutsche Bhan, el tren.

podi-.

giovedì 28 ottobre 2010

ibón de Tebarrai

ESP

GR11: Panticosa - Respomuso (ibón de terrabai)


  Se encuentra situado a 2700 m; por su derecha pasa el GR11 (etapa Panticosa-Respomuso) y al fondo tenemos el pico de Terrabai, de 2916 m.

podi-.

mercoledì 27 ottobre 2010

Gengenbach (Baden-Würtemberg - Schwarzwald - Alemania)


octubre de 2010



Casa Madre de las hermanas de S. Francisco

  Freiburg - 9:03 - Tren hacia Offenburg y transbordo a otro "regional" hasta Gengenbach. Bajo del tren y, a pesar del día soleado, frío; frío gélido y húmedo. Bajas del tren, digo, y de entrada solo ves la Mutterhaus Kirche y piensas, ¿ya encontraré algo con lo que llenar el día hoy? Bueno, por alguna razón decidí visitar Gengenbach, así que algo habrá...

  Al parecer, aquí se rodó Charlie y la fábrica de chocolate.

  La visita, efectivamente, merece la pena, un pueblecito con casas muy bien cuidadas y características de la zona. ¡Qué frío! me quité un guante para hacer fotos y ¡qué frío!!! El sol es de esos soles débiles, de solo presencia lumínica pero no de sensación. Además de las callecitas típicas, hay una colina con una ermita dedicada al apóstol Santiago y desde donde puede divisarse una vista "aérea" de la población, con sus dos torres-puertas de la antigua muralla destacando entre los edificios.



  Brrrfff!!! ¡Qué frío...!
podi-.

martedì 26 ottobre 2010

Santa Margarida de Vallors


novembre de 2006



Església que pertany a Sant Hilari de Sacalm, d'estil romànic.
(Montseny)

podi-.

venerdì 22 ottobre 2010

Tren respecte de Cotxe

CAT


ESTACIO DE CALELLA 


  barcelona -- calella i tornar (cotxe, benzina i manteniment sense peatges)  18,05 €
  barcelona -- calella i tornar (tren) 7,35 € (sense descomptes; viatge puntual)

podi-.

martedì 12 ottobre 2010

Alta Muntanya - Alta Montagna


CAT-IT



(Andorra - el Caser dels pans - Entre la tossa de Braibal i el pic de les Agols -setembre 2007)


L'absència de boscos, que permet albirar el teu voltant,
que permet fer-te conscient de la immensitat del medi on te trobes,
que permet ubicar-te amb relativa facilitat,
és una de les coses que m'agafen de l'Alta Muntanya.

És la sensació de solitud en poder veure't rodejat de ningú,
són els vents que t'avisen de gratituts o hostilitats,
són les herbes cremades, delatores d'un estiu que vol acabar,
és la impertorbabilitat davant dels contrastos estacionals,
...és el fet de ser com és.

--------------------------------------------------

La mancanza di boschi, che ti permette vedere attorno,
che ti permette essere consapevole dell'immensità del mezzo in cui ti trovi,
che ti permette ubicarti con relativa facilità,
...sono le cose che mi piacciono dell'Alta Montagna.

È la sensazione della solitudine, quando ti vedi acompagnato di nessuno,
sono i venti che ti preavvertono di gratitudine o ostilità,
sono le erbe brustolate dal sole, delatore di un'estate finita,
è l'imperturbabilità davanti ai contrasti stagionali,
...è il fatto di essere come è.

PODI-.

venerdì 8 ottobre 2010

El rey pescador

ESP

Passeig de Gràcia cantonada amb el carrer de Casp: Casa Rocamora

  En un sitio así, para mí, tan sólo puede vivir el rey pescador o guardián del Santo Grial...

PODI-.

domenica 26 settembre 2010

Embassament d'Escaldes - Cap de la Faiada

CAT

Cap de la Faiada, Escaldes


És l'embassament d'Escaldes vist des del cap de la Faiada (1699 m)
La ruta ens fou suggerida per l'oficina de Turisme del Pont de Suert i podeu trobar-la també al següent enllaç:

podi-.

giovedì 16 settembre 2010

El maestro de la inocencia - Tracy Chevalier





La historia de Jem y Maggie.



  Me lo encontré. Este libro me lo encontré... Después de haber estado durante casi dos semanas a la espera de que alguien viniera a reclamarlo al lugar donde lo dejó olvidado, decidí leerlo yo. Y decidí que yo también lo olvidaría en algún sitio. Aún no decidí en qué sitio, aún no decidí qué escribiré en su primera página para quien lo encuentre, pero será algo sencillo, pienso; algo solicitándole que me haga saber qué camino ha emprendido el libro, porque el libro es quien se deja encontrar por alguien.
  ¿Lo encontraste tú? ¿dónde...? y,... ¿dónde lo dejaste?
  ¿Jugamos...? (es como una botella lanzada en la inmensidad del océano y en cuyo interior hay una dirección postal. Quizás no llegue la carta en unos días, quizás tarde años, quizás siglos...)

PODI-.

lunedì 23 agosto 2010

TOT VA SER LLUM

  Entre cançó i cançó emetia Radio Minuto, la radio al minuto, petites notícies curtes. Entre cançó i cançó, l'actualitat. A les mitges, el temps, a les senceres, un petit butlletí informatiu, i sempre sempre, la temperatura ambient al peu del Tibidabo. Era l'FM dels vuitanta.




MAIG 1984, un dia qualsevol...



  Acabava de sonar one in a million dels The Romantics per les ones minuteres i començaren ja a tocar les conegudes vuit notes de papi papipa papipu seguides de la familiar locució de "Radio Minuto, en el 94,8 de la FM en estéreo, son las 12 horas y 15 minutos y tenemos 24 grados al pie del Tibidabo. ...Como les venimos informando desde esta mañana a las 10h, la ciudad de Barcelona está a punto de recibir un ataque nuclear por lo que las autoridades recomiendan que se dirijan a los refugios dispuestos a tal efecto en las instalaciones del metro de pl. de España... Continuamos con la música, ahora con los..." i ja començaven a sonar les notes de victims, dels Culture Club.


  Ell va anar a avisar als seus pares, ja grans i amb problemes de mobilitat molt greus. "Teneis que prepararos, ¿no habéis oido la radio? Todo el mundo se dirige ya a los refugios y vosotros aún no habeis recogido nada para llevar... ¡Yo casi ya estoy!" "No te preocupes,... ya vamos, tenemos tiempo aún".


  Ell estava inquiet, no veia cap mena de pressa per part dels seus progenitors i això feia que encara no pugués sortir de casa quan ja ho tenia pràcticament tot enllestit. En aquell punt, un veí picà a casa. Ell ja baixava al carrer i els trucava per si ja estaven preparats, per sortir tots junts cap a la pl. d'Espanya. Ell li digué que els seus pares encara ho tenien tot per fer, que si els podia insistir en que s'apressessin... El veí parlà un moment amb ells i després es dirigí al noi i li diguè "no te preocupes por ellos, ya van preparándose, tardarán un poco pero se reunirán con nosotros más tarde. Coge tus cosas y vamos tirando..." Encara que li feia mal, va fer cas del seu veí i li acompanyà acomiadant-se dels pares amb un "¡...pero venga!, id más rápidos...".

  El carrer era una autèntica rierada de gent; en algun lloc, la ràdio al minuto, entre cançó i cançó anava relatant que les rambles eren atapeïdes de gent, que la majoria seguien les vies amples cap al port i després enfilaven l'av. del Paral·lel ocupant-ne tota la seva amplada fins ficar-se a les estacions de metro de la pl. d'Espanya cap als refugis habilitats a l'efecte.

  El veí i el noi van entrar a l'estació, estaven a l'andana, pleníssima de gent que no aconseguia avançar. Al costat del noi, una dona jove, més gran que ell però clarament jove. Tots dos van mirar-se als ulls, ell amb cara de "què passarà" i ella amb cara de "no ho sé pas...". De sobte sonaren les sirenes... UUUUU UUUUU UUUUUU UUUUU UUUU...


...En uns moments, la intensitat de la llum va anar augmentant desmesuradament i la blancor que la cara de la dona va anar adquirint va confondre's amb la blancor del seu voltant. En un moment, tot va ser llum, després, tot fou negror...

PODI-.

giovedì 19 agosto 2010

EL NO RES - LA NADA - IL NULLA - NOTHINGNESS

  0

  ...Què és? o... què no és? És l'absencia del tot? és també l'absència d'alguna de les parts del tot? De fet, si "fos" alguna d'aquestes coses, ja no seria el no res, seria "alguna d'aquestes coses". Ni tan sols és això.

  Més enllà de l'Univers, el no res... Segur? "Més enllà" de l'Univers no existeix, si existís alguna cosa, seria també Univers, i això potser sí seria el concepte de "no res" -aquesta no existència-, però... No pensem que es tracta d'un espai buit; directament, "no es tracta" de res, perquè l'espai ja és quelcom que té característiques, les que siguin.

  El no res no existeix, per tant no hauria de donar-nos cap problema. No existeix, no ha existit mai i no existirà mai, encara que deixi d'existir tot allò que sí existeix.

...aleshores, com és que hi pensem...?

---------------------------------------------------------

  La nada. ¿Qué es? o, ¿qué no es? ¿Es la ausencia del todo? ¿es también, quizás, la ausencia de alguna de las partes del todo? De hecho, si "fuera" alguna de estas cosas, ya no sería "la nada", sería "alguna de estas cosas". Ni tan sólo es eso.

  Más allá del Universo, "la nada". ¿Seguro? El "más allá" del Universo no existe; si existiera algo, también sería Universo, y esto quizás correspondería al concepto de "la nada" (esa no existencia), pero no pensemos que se trataría de un espacio vacío, directamente, "no se trata" de nada, porque el espacio ya es algo que posee unas características, las que sean.

  La nada no existe, por lo tanto no debería darnos ningún problema. No existe, no ha existido nunca ni existirá jamás aunque dejara de existir todo aquello que sí existe.

...entonces, ¿porqué pensamos en ello?

---------------------------------------


  Il nulla. Cos'è? o, cosa non è? è l'assenza de tutto? è anche, forse, l'assenza de qualche delle parti del Tutto? Di fatto, se "fosse" qualcque di questi cose, già non sarebbe "il nulla", sarebbe "qualche di questi cose". Nemmemo quello.

  Oltre dello Universo, "il nulla". Sicuro? Il "oltre" dello Universo non esistere; se esisterebbe qualcosa, anche sarebbe Universo, e questo chissà corrisponderebbe alla nozione di "il nulla" (quella non esistenza), ma non dobbiamo pensare che sarebbe uno spazio vuoto; anzi che no, non sarebbe niente, perché lo spazio già è qualcosa che ha caracteristiche, quelle che siano.

  Il nulla non esiste, pertanto non dovrebbe darci nessun disturbo. Non esiste, non è mai esistito e non esistirà mai anche se desisterebbe di esistere tutto quello che sì esiste.

...ma, perché pensiamo a quello?

-------------------------------------------

  Nothingness... What is it? or, what isn't it? Is it the absence of whole? Is it the absence of a part of whole? In fact, if "would be" anything, it would not be "the nothingness" but it would be "anything". It is not even it.

  Overshot the Univers, "the nothingness". Are you sure? The "overshot the Universe" don't exist; if would exist something, this "something" would be Universe, and that -the no existence- perhaps would mean the nothingness notion, but we must not think that would be a space without things, because the space is something wiht specifics features.

  Nothingness doesn't exist, therefore, it should not give us any trouble; it had not never exist and it will not never exist.

...therefore, why are we thinking about it?

PODI-.

mercoledì 11 agosto 2010

FRONTIERS - Isaac Asimov

  At the firsts chapters, I saw my hand and thought "it's a human hand"...
.
  The Asimov's wife say that...: 90% of human being uses your right hand to manipulate the things. Why? The Asimov's wife say that babies are quieter when they are near of the mother's heart, because they can hear it. The mother, therefore, hold your babies with left hand and use the right hand to make other things (the human heart is slightly at left side).
.
  We think that now, in the last decade for instance, we have reached to go over a huge distance in technology, and this is certain but, for instance, the first particle accelerator was constructed in 1928 and the first cycloton in 1931, not ten or twenty years ago...

.

    The long life in human beings can add new problems. If we want to save us from an undesirable rise in population we would have to control the number of births and made them down. Then, we'll have an old population and the matter we'll be that if society became pour in young people, the society will be slowly in changes, in new ideas in cultural renewals,... and, then, it would tend to own decline and death. Our particular longevity is a good thing for our but is the worst thing that could happen at the global of human beings.
.

  Where did the life begin in our planet? Scientist believe that to the ocean surface. That's the classical view, but there're some scientists that believe is possible that life in Earth could have formed on the ocean bottom, where bacteries adapted have been found. These bacteries had been formed in conditions that they had been protected from UV, from disturbances of volcanic heat and meteoric bombardment that the early days were much more common.
.
 Did you know that the bones of the birds are hollow...? In fact, Asimov wanted explain us here about a fossil that was considered the first bird but it had features from lizards with the excepcion of feathers: It had feathers. The feathers are, today, an exclusive from birds and, therefore, this fossil is considered a bird but only it had this feature. This fossil is the archaeopteryx, a perfect exemple of a reptil in the process of evolving into a bird (magic process, I think; or... "the determinism of the chance", I say it)
.
  We think that the biggest animals and vegetals have existed at the pass and this is usually certain, but the biggest of all animals had existed is living at the present: the blue whale.
.
  Oxigen in water is more abundant in cool and icy water than warmer. At oceans, the life is easier in polar seas than tropical seas.
.
  Human beings could convert the sunlights in electrecity IN THE SPACE and convert this electrecity to microwawes that we would beam down to a receiving station on Earth that could again convert the microwawes to electrecity for distribution. The solar cells in the space that would do this would have an area equal to that Manhattan Island. What's more, we would need about sixty such devices placed in orbit above equator.
  The solar cells in space are six times eficience than on Earth.
.
  When in 1846, the astronomers indicated where the eight planet would have to be, in only half-hour of searching Neptune was discovered.
.
  Andromeda and Milky Way galaxies are closed enough to collide in the futur... And they'll collide!! ...sure! What will happens, then?
.
  Did you know that Voyager 2 will travel for more than a million years before a minimal possibility that other inteligents creatures could find it there is...? We have delivered a message at space; it's possible isn't read by no one, but we'll have left a trace of us in the universes when we have disappeared, if we do it.


  The books,... they're always teaching us something new!

podi-.

sabato 7 agosto 2010

Sant Pere de Casserres

CAT

maig 2010

Sant Pere de Casserres


Claustre del monestir de Sant Pere de Casserres.

  Es troba situat a l'extrem de la carena de Casserres, a l'interior d'un pronunciat meandre del riu Ter. Si bé al passat pertanyia a l'orde benedictina, l'actual propietari -des del 1991- és el Consell Comarcal d'Osona.

  Entre l'any 1005 i 1010 és que comencen a haver referències del monestir, havent-hi un primer abat l'any 1012.

  La comunitat que hi vivia no era gaire abundosa (uns 8 monjos).

  Aquest claustre fou destruït als terratrèmols que hi hagué al s. XV. L'actual restauració té una part en romànic i una altra tal com varen fer-la els monjos després dels esmentats terratrèmols.

font d'informació: Sant Pere de Casserres

podi-.

martedì 3 agosto 2010

Nuestro Lado Oscuro - El Nostre Costat Fosc - Our Dark Side



Nuestro lado oscuro... Esa parte interna de nosotros en la que intuímos muchas potencialidades y que es tan grande o más como el mundo exterior que percibimos por nuestros sentidos. Oscuro no por malo, sinó por inexplorado.

....................................................................................................................................................................

El nostre costat fosc... Aquella part de dins nostre de la que intuïm moltes possibilitats i que és tan gran o més com el món exterior que ens arriba pels nostres sentits. Fosc no per dolent, més aviat per inexplorat.

....................................................................................................................................................................

Our dark side... That part of our inside about that we feel a lot of possibilities and that it's so big o more than the exterior world that reachs us through our senses. Dark, but not bad necessarily; dark because it's unexplored.

podi-.

sabato 24 luglio 2010

litoral - Barcelona



Aproximadament des de la platja de la Mar Bella, a Barcelona,
1 de gener de 2008





  Podem veure, entre d'altres elements, les restes, en forma de triangle rovellat, d'un vaixell liberià que havia de ser desballestat; al fons i cap al centre-esquerra, la part més elevada de la torre de Sant Jaume de l'aeri que connecta Montjuïc amb la platja de Sant Sebastià (rera la palmera de més a l'esquerra intuïm la torre de Sant Sebastià). Aquest aeri es va fer amb motiu de l'Exposició Universal de 1929. Davant la torre de Sant Jaume veiem el peix de Frank O Gehry, aquitecte canadenc que va nèixer l'any de la mateixa Exposició Universal de dues línies amunt i que és l'artífex de, per exemple, el Guggenheim de Bilbao. Al centre-dreta veiem la torre Mapfre, dels arquitectes Íñigo Ortiz & Camp; Enrique León (154 m, 40 plantes, de l'any 1992). I a la dreta de la torre Mapfre, l'edifici de Gas Natural, la Torre Mare Nostrum, de l'arquitecte Enric Miralles (obra pòstuma de 86 metres i 22 plantes).

podi-.

mercoledì 21 luglio 2010

La Guerra de los Mundos - HG Wells

HGW


Si descomptem els pocs llibres de lectura obligada que vaig tenir a l'època de l'escola, aquest -la guerra de los mundos- fou el primer que vaig llegir-me de lectura voluntària.

Me'l regalà mon germà, quan jo devia tenir de l'ordre de 18 anys. Vaig descobrir que un llibre tenia imatges, imatges generades pel meu cervell però codificades en lletres impreses sobre el paper. Només sabia d'aquest llibre que havia estat radiat als E.U.A i que havia provocat el pànic en creure els oidors que allò que es radiava corresponia a la realitat del moment.

Una llum apareix al planeta Mart; i després, una altra i una altra... Després, caiè un estel sobre Winchester...

Un llibre que sempre em portarà el regust de sucre d'ensaïmada, les ensaïmadetes que em prenia a mitja tarda durant aquella època, un llibre que marcà el número 1 dels centenars de llibres que posteriorment m'he llegit (inicialment de ciència ficció, després ja de qualsevol tema; tots tenen el seu què).
 
No hi ha foto del llibre... Com a Fahrenheit 451, jo també vaig fer vàries "seleccions" de llibres a desfer-me'n, sense gaire més criteri que el número de llibres i el lloc que m'ocupaven.

  "Lenta, pero inexorablemente, fraguaron planes contra nosotros".

podi-.

giovedì 15 luglio 2010

¡Qué pocas cartas escribimos! (cartas naranja-verde)



El cliente "postal" pidió qué necesitaba para enviar un documento y el empleado le dijo que, para empezar, necesitaba un sobre. Le mostró un sobre de formato americano, apaisado y el cliente le dijo que éste le iría bien para su documento, que podía doblarse sin problema.

  -Bien, tienes que escribir el destinatario delante del sobre y el remitente en la parte de atrás.
  -¿Lo escribo por fuera?
  -¿¿¿¡¡¡....!!!???



podi-.

lunedì 12 luglio 2010

El Determinismo del Azar



Los diferentes hechos azarísticos que se producen a nuestro alrededor juegan un papel determinante en aquello que haremos próximamente, ya sea porque no nos dejan opciones, ya sea porque ponen ante nosotros posibilidades muy concretas, ligadas al azar en su presentación, que nosotros podemos modelar en lo sucesivo en función de nuestros intereses iniciales. Nuestro esfuerzo influye, el azar también.



Un meteorito cae sobre nuestro coche aparcado. Podemos optar por comprarnos otro automóvil, por no volver a tener coche, por acogernos a un sistema de alquiler anual de automóviles,... podemos decidir muchísimas cosas respecto a ese hecho, pero cualquier cosa que hagamos y sus consecuencias posteriores -aunque no hagamos nada- vendrá determinado por ese hecho "tonto" de la caída desde el espacio de una piedra sobre nuestro coche.

podi-.



venerdì 9 luglio 2010

Sant Cebrià de la Mora




sant cebrià de la mora (Montseny, 950 m.)



  La primera data que tenim constància d'aquesta ermita és l'any 1099, per tant, com a mínim té 911 anys!! L'actual edificació romànica data del s. XII, amb pedra rogenca. Les capelles laterals s'afegiren el 1580. Al 1799 s'aixecà un campanar (font: l'enciclopèdia i Diputació de Barcelona).

  A mi se'm fa curiosa la teulada, probablement fruit d'una restauració molt moderna, encara que ho desconec del tot. Si algú ho sap...

  911 anys!! (com a mínim)

podi-.

martedì 6 luglio 2010

Carrusel - Cecília Segura


Línies, formes i colors amb l'únic pretext d'observar-los.
(Carrusel fou una exposició que vaig poder veure a la Casa Elizalde de Barcelona fa unes setmanes, l'autora de la qual és la Cecília Segura).




Líneas, formas y colores con el único pretexto de observarlas.
(Carrusel fue una exposición que pude ver en la Casa Elizalde de Barcelona hace unas semanas cuya autora es Cecília Segura)

podi-.

sabato 3 luglio 2010

Barreres / Barreras

Barreres senzilles; barreres eficaces; barreres sostenibles






Barreras sencillas; barreras eficaces; barreras sostenibles

podi-.

sabato 26 giugno 2010

El Metro de nit a Barcelona - l'Inframon...





  De fa un temps ençà tots vàrem considerar un encert l'entrada en vigor de l'horari nocturn durant els caps de setmana del ferrocarril metropolità de Barcelona, el Metro de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB).
 
  Durant temps i temps se'ns havia negat aquesta opció als barcelonins perquè no era rendible, per qüestions de seguretat,... Finalment, vam aplaudir la mesura.

DISSABTE, 6:30 DEL MATÍ - JUNY DE 2010

  He quedat a les 7h a Fabra i Puig per reunir-me amb amics i agafar el tren per a fer una excursió al Ripollès. Entro a l'andana de l'estació de la línia I d'Urquinaona als volts de les 6:30. L'andana té bastant activitat, gent que sembla que va de tornada cap a casa després d'una nit d'alcohol i... En tot cas d'alcohol sí; això era evident.

  Arriba el comboi, s'obren les portes i entro en un dels vagons. Si a l'andana hi havia "moviment", a dins el vagó no te cuento. Gent literalment tirada als bancs, amb els peus a sobre d'altres bancs, gent cridant, llaunes de cervesa rodolant amunt i avall segons el moviment del metro, el contingut de les mateixes fent dibuixets al terra i escampant-se arreu que podia...

  Sec a un banc i deixo la meva motxilla al terra, al costat meu. Just rere meu, a la plataforma o distribuidor on hi ha les portes, un parell de noies assegudes al terra, en posició de cames creuades. Una d'elles comença a fer unes convulsions amb l'estomac força "estudiades" amb el resultat de vomitar d'una manera molt fina però eficient just davant les seves cames creuades. El metro està viatjant pel túnel i allò que acaba de caure al terra comença a bellugar-se... Veig el perill que pugui arribar a la meva motxilla i l'agafo immediatament amb la intenció de canviar de vagó a l'estació següent, que ja deu ser Glòries, em penso.

  Efectivament, canvio de vagó i entro en... Només falta que hi hagi música a un volum altíssim per que sembli un local nocturn mòbil, o un "after", donada l'hora. Encara més crits i més festa que a l'altre vagó.

  Torno a seure. Davant una de les portes hi ha un home -edat indefinible; entre trenta-molts i prop de cinquanta- amb vestit elengatot (xaqueta, corbata, pantalons fent joc amb la xaqueta,... amb traje, vaja). A primera hora de la nit devia fer patxoca i tot; devia tenir la seva presència. Ara, la corbata no ajustava al coll ni per aproximació, la camisa blanca que duia anava totalment per fora els pantalons,, els pantalons mig-descol·locats... Vaja, és el seu final de nit i, probablement, de cap de setmana.

  El personatge en qüestió va mirant-se les portes d'accés al metro (estic dintre del vagó encara, eh?). De sobte, fa com si volgués esternudar però també treu un vòmit que surt amb menys finor que el de la noia de l'altre vagó. Aquest va directe als vidres de la porta del metro. Ell es queda igual, com si no hagués passat res. Torno a aixecar-me a agafar la meva motxilla disposat a tornar a canviar de vagó a la següent estació, Clot, Sagrera o no sé ja on sóc.

  Malgrat tot, abans que arribi a l'estació, aquest personatge torna a fer el mateix dos cops més, limitant-se a mirar al terra i fer una mirada al no res com dient "és lo que hay; todo está ahí, en el suelo".

  Canvio de vagó i acabo el viatge sense més incidències -l'ambient és plenament de festa igualment-. Quan baixo a Fabra i Puig intento esquivar al personatge de vestit elegant, que també ha baixat aquí, encara que la resta de la gent també està en condicions de ser gent clarament "evitable".

  M'adreço a les escales pensant "VULL SORTIR D'AQUEST INFRAMON JA!!" i plantejant-me la idoneïtat del funcionament del metro durant la nit (encara que a aquesta hora ja seria obert si el tanquessin). Penso que no és possible que aquests mateixos vagons siguin els que donin servei durant la resta del dia, quan qualsevol persona seu a un seient tot innocentment sense pensar què ha pogut succeir allí mateix unes hores abans. També penso en la societat que fa que acabar així la nit sigui l'objectiu d'haver sortit.



Entre tant, per megafonia, a l'estació del Liceu, on no hi ha escales mecàniques, se sent...
"A LES ESCALES MECÀNIQUES, SITUA'T A LA DRETA PER DEIXAR PAS LLIURE A QUI VULGUI PASSAR. CIVISME AL METRO."

PODI-.