post al caso

mercoledì 29 aprile 2009

John Pendry - la invisibilitat al CosmoCaixa


CAT

Dijous al vespre - CosmoCaixa o Museu de la Ciència, com és més conegut.

És una conferència sobre la invisibilitat, que ens fa John Pendry, Catedràtic de Teoria de la Física de l'Estat Sòlid a l'Imperial College of London.

La xerrada comença presentant-nos una visió històrica de l'òptica i els seus protagonistes (Snell, Descartes, Newton, Galileo,...)

Després, ens passa a dir que ell treballa amb meta-materials, que no són altra cosa que materials que no es troben a la natura, que són dissenyats artificialment amb característiques físico-químiques "a la carta", a un nivell nanomètric, conferint-los propietats singulars.

Un dels camps on poden aplicar-se aquests meta-materials és en experiments sobre invisibilitat... Com va això?

Perquè un objecte esdevingui invisible, hi ha diferents "formes" en que podríem intentar-ho. D'entrada, podríem pensar en fer que la llum travessés d'alguna manera l'objecte i que, un cop travessat, aquesta es reconstituís de la mateixa manera a com venia abans de topar-se amb l'objecte. Que complicat,... tant d'entendre com d'intentar posar-ho a la pràctica.

Hi ha una manera més "senzilla" d'intentar aconseguir-ho: es tractaria d'envoltar l'objecte en qüestió d'un d'aquests meta-materials, de forma que quan la llum topés amb el meta-material, aquesta llum es desviés (igual que ho fa quan es topa amb un medi de diferent densitat, com ara l'aigua o els miratges dels deserts o carreteres) i que quan la llum que hagi hagués penetrat al meta-material sortís d'aquest, ho fes en la mateixa direcció a com venia abans de topar-s'hi.

És a dir, es tractaria de conferir una capa que fes que la llum envoltés l'objecte i després continués per un camí que fos idèntic al qual venia abans de trobar-se amb l'objecte.

Doncs ja s'han fet experiments al respecte; va començar-se amb meta-materials que fan invisibles alguns objectes al radar, encara que de manera imperfecta. S'està treballant en que també funcioni amb l'espectre visible.

Es tractaria, doncs, d'una invisibilitat extrínseca a l'objecte en qüestió i no pas intrínseca (no veuríem l'objecte perquè la llum l'esquivaria i nosaltres només veuríem la llum que prové del darrera de l'objecte com si aquest no existís; seria una causa aliena a l'objecte. La invisibilitat no dependria de les característiques físico-químiques de l'objecte).

Després, la xerrada va girar a d'altres usos d'aquests meta-materials.

Espero que s'hagi entés la idea (els detalls matemàtics, a mi, se m'escapaven...)

podi-.

Nessun commento:

Posta un commento