sabato 27 dicembre 2008

l'altra cara de la Lluna



Mai no m'havia preguntat que com era el cas que la Lluna sempre ens presentès la mateixa cara, a la Terra. Un dia, però, a la feina va sorgir aquest tema amb un dels meus superiors i, com és habitual en mi, vaig posar-me a investigar-hi.

Em va sorprendre que en les meves navegacions internàutiques no es referís res sobre les causes d'aquest fet i tot anés dirigit, més aviat, a constatar que això era així i res més. Fins i tot vaig preguntar a un observatori astronòmic de Mèxic on varen dir-me que "sí, es curioso... Consultaremos la nuestra bibliografía y ya te diré algo". Mai no van contestar-me.


Malgrat tot, anys després, vaig assistir a una xerrada a l'Agrupació Astronòmica de Sabadell que es deia L'altra cara de la Lluna (la mateixa Agrupació, en el seu dia, va limitar-se a contestar-me a mitges, dient-me que, efectivament, com jo insinuava, no era cosa inèdita de la Luna; altres sistemes també presentaven aquesta pecularietat). De totes les maneres, en aquesta xerrada se m'obrí llum sobre el tema. Aquí us en deixo un petit (o gran) resum:



Tota la xerrada va anar al voltant de tres qüestions inicials, que posteriorment s'anaren desenvolupant:


Perquè sempre veiem una cara?
Veiem realment només un 50 per cent?
Què hi ha a l'altra banda?


  1. Del perquè veiem sempre la mateixa cara, ens va explicar que a la Terra es produeixen marees degut a l'atracció gravitatòria de la Lluna, tant al mar com, en menor messura, a l'escorça, i que aquestes marees produeixen un fregament que el que fa és reduir la velocitat de rotació del nostre planeta un segon cada mil anys.
.
Doncs bé, a la Lluna també se'n produeixen. En algun moment, la velocitat de rotació de la Lluna devia ésser més gran. El fregament de les marees que la petita escorça de la lluna pateix va fer que la seva rotació també s'anés enlentint (l'efecte de la Terra sobre la Lluna és molt més gran que el contrari). Quan la velocitat de rotació va arribar a ser la que és actualment, fent que sempre ens miri la mateixa cara, les marees ja deixaren de produir-se, o en tot cas, sempre es produïen en la mateixa zona, no s'hi desplaçaven com feien quan la velocitat era més gran i ens presentava diferents cares. Aleshores, en no produir-se aquest fregament intern, la velocitat de rotació va deixar d'enlentir-se i s'estabilitzà, essent ja sempre la que és ara.


 2. Respecte del segon punt, en realitat veiem un 59 per cent, degut al que es coneix per "libracions". Com que la Lluna no la veiem només des del centre de la Terra, sinò que podem veure-la des del Nord, Sud, des de la part més Oriental o Occidental del nostre planeta, això fa que tinguem accés a petites zones que van més enllà que si la veiéssim únicament des d'un punt central. També influeixen en veure més del cinquanta per cent, el fet que la Lluna ens volti amb un angle de 5 graus respecte el nostre pla de rotació.

.
Per tant, en determinades ocasions, veurem un trocet de l'esquerra o un de la dreta o un del Nord o un del Sud, que en altres ocasions no veuríem.


  3. Què hi ha al darrera, a l'altra cara? Se'n poden extreure tres conclusions:
.
És, bàsicament, igual que la cara visible, pel que fa als materials de que està composta.

No té pràcticament mars. Tan sols dos o tres. A més, a diferència dels mars de la cara visible, aquests no contenen, o la contenen en poca messura, lava (la lava seria present a la part visible, perquè l'escorça aquí és molt prima, degut a l'atracció que les parts internes tenen cap a la Terra, i la lava hauria sortit per aquest gruixut mínim, que no es dóna a la part no visible).
Té moltíssims més cràters que la cara visible. Perquè? la Terra hauria protegit de l'impacte de meteòrits a la cara que ens mira sempre, fent-li de pantalla protectora)


Tot va ser amenitzat amb fotografies que les primeres naus ruses van fer. Els soviètics foren els primers en fotografiar la cara no visible, donant molts noms als accidents geogràfics allà trobats.


Em va resultar molt interessant. Ha informat, podi-.

lunedì 15 dicembre 2008

L'Ateneu i l'hidrogen com a energia de futur


CAT

Aquesta tarda he fet una visita a l'Ateneu Barcelonès a sentir una xerrada sobre l'hidrogen, pres aquest com a posibilitat energètica de futur. El ponent, Jordi Lorca, professor del departament de química inorgànica de la Universitat de Barcelona.
.
Vet aquí un petit resum del que he cregut sentir:
.
Els quatre punts bàsics del tema energètic serien:

  1. Augment de la demanda.

  2. Disminució dels recursos.

  3. Dependència externa.

  4. Impacte ambiental.
De l'energia propiament dita, en demanem que sigui:

  1. Eficaç.

  2. Renovable.

  3. Adaptable a les necesitats.

  4. Sostenible.
Ara per ara, una font d'energia que compleixi tots quatres punts no n'hi ha.
El més semblant en això fóra la fusió nuclear i l'hidrogen. La fusió nuclear està en estudis molt prematurs encara; se'n produeix de forma natural al Sol però sota unes condicions de pressió, temperatura i volums que no podem aconseguir nosaltres de moment.
HIDROGEN:
L'hidrogen no és pas una font d'energia com pot ser-ho el petroli, la solar, el vent, el carbó,... sinò que és un VECTOR, una mena de transportador d'energia com pot ser-ho l'electricitat.
L'electricitat, però, pot perdre's fins a un 15 per cent en el seu trasllat del lloc de producció al lloc d'utilització. Un altre inconvenient que té és que no pot emmagatzemar-se; és a dir, ha de consumir-se quan es produeix, si no, se'n perd. Quan les centrals productores d'electricitat produeixen més del que s'està demandant, l'excedent no pot acumular-se (pot distribuir-se a d'altres paisos, si vols, però el cas és que ha de consumir-se o perdre's).
Pel que fa a l'hidrogen, alguns dels seus aventatges serien:

  • És acumulable o emmagatzenmble. Aquesta propietat seria de les més importants, perquè, malgrat que ha de produir-se amb energia externa, això fa que es pogui produir quan no hi ha demanda i fer-se servir quan sí n'hi hagi.

  • Podem produir electricitat amb ell.

  • Té una eficiència molt elevada, molt més que la benzina, posem per cas.

  • No contamina, el seu ús. Una altra cosa és si el produim amb energia contaminant o "neta".
L'hidrogen pot utilitzar-se en bateries d'hidrogen o directament en motors que funcionin amb hidrogen, però amb bateries és moltíssim més eficient.
Però també té inconvenients:

  • Hem de produir hidrogen perquè no se'n troba de forma natural. La seva producció, per contra, pot fer-se amb qualsevol mena d'energia (nuclear, petroli, carbó, solar, eòlica,...). Islàndia, aprofitant l'energia geotèrmica natural que poseeix, pensa auto-abastir-se d'hidrogen plenament al 2030; tret d'aquest cas particular, a la resta del món cal produir hidrogen amb energies convencionals, netes o no).

  • Es parla del seu poder explosiu... Bé, és més gran en el cas de la benzina o el gas natural.

  • No es pensa que sigui viable un traspàs de totes les necesitats energètiques a l'hidrogen.

  • És cara, avui per avui; potser al futur no en sigui tant.
Actualment, al món, la distribució d'estacions abastidores d'hidrogen per a vehicles motoritzats ve encapçalada pels Estats Units d'Amèrica, seguit del Japó i Europa (Islàndia, Alèmania,... dos o tres a Espanya, una d'elles a Barcelona...).

Malgrat tot, també es treballa molt en la producció de l'hidrogen en el propi mecanisme al qual ha de ser fet servir, a partir d'alcohols i,... això m'ha estat més difícil de copsar.

Això, resumint molt, és el que s'ha dit. Després ha hagut un torn de preguntes...

podi: Un dels residuus de l'ús de l'hidrogen és el vapor d'aigua, el gas amb efecte hivernacle més important. Un ús molt extensiu de l'hidrogen portaria algun problema en aquest sentit?

Jordi Lorca: No, perquè la major part d'aquest vapor d'aigua condensa i queda en forma d'aigua líquida, essent una mínima part la que resta en forma de vapor d'aigua.

podi: D'altra banda, quina mena d'aigua cal per produir hidrogen? potable, de mar,...?

Jordi Lorca: No és necesari que sigui potable, ara bé, ha de ser aigua previament tractada perquè ha de ser baixa en sals minerals.

També se li pregunta sobre si una xarxa ferroviària prodria ser totalment depenent de l'hidrógen i sembla ser que sí, que als Estats Units es treballa en el tema, es qüestiona que continuem entestats en trobar energies que moguin cotxes en comptes d'aprofitar les crisis energètiques per eliminar-los,...

Com a conclusió de collita pròpia, si volem tenir energia, d'una manera o altra hem d'alterar el nostre medi; les regles bàsiques de la física així ens ho diuen; altra manera fóra la "creació" d'energia, cosa que... ...cosa que no (ni se crea ni se destruye, solo se transforma).

podi-.