lunedì 15 dicembre 2008

L'Ateneu i l'hidrogen com a energia de futur


CAT

Aquesta tarda he fet una visita a l'Ateneu Barcelonès a sentir una xerrada sobre l'hidrogen, pres aquest com a posibilitat energètica de futur. El ponent, Jordi Lorca, professor del departament de química inorgànica de la Universitat de Barcelona.
.
Vet aquí un petit resum del que he cregut sentir:
.
Els quatre punts bàsics del tema energètic serien:

  1. Augment de la demanda.

  2. Disminució dels recursos.

  3. Dependència externa.

  4. Impacte ambiental.
De l'energia propiament dita, en demanem que sigui:

  1. Eficaç.

  2. Renovable.

  3. Adaptable a les necesitats.

  4. Sostenible.
Ara per ara, una font d'energia que compleixi tots quatres punts no n'hi ha.
El més semblant en això fóra la fusió nuclear i l'hidrogen. La fusió nuclear està en estudis molt prematurs encara; se'n produeix de forma natural al Sol però sota unes condicions de pressió, temperatura i volums que no podem aconseguir nosaltres de moment.
HIDROGEN:
L'hidrogen no és pas una font d'energia com pot ser-ho el petroli, la solar, el vent, el carbó,... sinò que és un VECTOR, una mena de transportador d'energia com pot ser-ho l'electricitat.
L'electricitat, però, pot perdre's fins a un 15 per cent en el seu trasllat del lloc de producció al lloc d'utilització. Un altre inconvenient que té és que no pot emmagatzemar-se; és a dir, ha de consumir-se quan es produeix, si no, se'n perd. Quan les centrals productores d'electricitat produeixen més del que s'està demandant, l'excedent no pot acumular-se (pot distribuir-se a d'altres paisos, si vols, però el cas és que ha de consumir-se o perdre's).
Pel que fa a l'hidrogen, alguns dels seus aventatges serien:

  • És acumulable o emmagatzenmble. Aquesta propietat seria de les més importants, perquè, malgrat que ha de produir-se amb energia externa, això fa que es pogui produir quan no hi ha demanda i fer-se servir quan sí n'hi hagi.

  • Podem produir electricitat amb ell.

  • Té una eficiència molt elevada, molt més que la benzina, posem per cas.

  • No contamina, el seu ús. Una altra cosa és si el produim amb energia contaminant o "neta".
L'hidrogen pot utilitzar-se en bateries d'hidrogen o directament en motors que funcionin amb hidrogen, però amb bateries és moltíssim més eficient.
Però també té inconvenients:

  • Hem de produir hidrogen perquè no se'n troba de forma natural. La seva producció, per contra, pot fer-se amb qualsevol mena d'energia (nuclear, petroli, carbó, solar, eòlica,...). Islàndia, aprofitant l'energia geotèrmica natural que poseeix, pensa auto-abastir-se d'hidrogen plenament al 2030; tret d'aquest cas particular, a la resta del món cal produir hidrogen amb energies convencionals, netes o no).

  • Es parla del seu poder explosiu... Bé, és més gran en el cas de la benzina o el gas natural.

  • No es pensa que sigui viable un traspàs de totes les necesitats energètiques a l'hidrogen.

  • És cara, avui per avui; potser al futur no en sigui tant.
Actualment, al món, la distribució d'estacions abastidores d'hidrogen per a vehicles motoritzats ve encapçalada pels Estats Units d'Amèrica, seguit del Japó i Europa (Islàndia, Alèmania,... dos o tres a Espanya, una d'elles a Barcelona...).

Malgrat tot, també es treballa molt en la producció de l'hidrogen en el propi mecanisme al qual ha de ser fet servir, a partir d'alcohols i,... això m'ha estat més difícil de copsar.

Això, resumint molt, és el que s'ha dit. Després ha hagut un torn de preguntes...

podi: Un dels residuus de l'ús de l'hidrogen és el vapor d'aigua, el gas amb efecte hivernacle més important. Un ús molt extensiu de l'hidrogen portaria algun problema en aquest sentit?

Jordi Lorca: No, perquè la major part d'aquest vapor d'aigua condensa i queda en forma d'aigua líquida, essent una mínima part la que resta en forma de vapor d'aigua.

podi: D'altra banda, quina mena d'aigua cal per produir hidrogen? potable, de mar,...?

Jordi Lorca: No és necesari que sigui potable, ara bé, ha de ser aigua previament tractada perquè ha de ser baixa en sals minerals.

També se li pregunta sobre si una xarxa ferroviària prodria ser totalment depenent de l'hidrógen i sembla ser que sí, que als Estats Units es treballa en el tema, es qüestiona que continuem entestats en trobar energies que moguin cotxes en comptes d'aprofitar les crisis energètiques per eliminar-los,...

Com a conclusió de collita pròpia, si volem tenir energia, d'una manera o altra hem d'alterar el nostre medi; les regles bàsiques de la física així ens ho diuen; altra manera fóra la "creació" d'energia, cosa que... ...cosa que no (ni se crea ni se destruye, solo se transforma).

podi-.

2 commenti:

  1. Jordi Lorca? Però si a aquest home el conec de la "facu" de Química. A més, és un expert en asteroides, o almenys, en la composició química de l'espai.

    RispondiElimina
  2. el que em sembla vergonyós es que fa temps que se sap que les energies fòssils son contaminants i s'estan esgotant i que un organisme com la Unió Europea, amb els mitjans tant econòmics com intel-lectuals com te, encara no s'hagi desfet a hores d'ara de la dependència energètica de països dictatorials i la conseqüent fugida de capitals europeus. els cotxes o la mobilitat mes o menys individual la utilitzarem sempre.

    RispondiElimina