slideshow

domenica 4 maggio 2008

una brossa



CAT
Avui he hagut de venir de la feina a casa amb metro i caminant en comptes d'amb bici. La bici, vaig dur-la ahir a la tarda a una revisió gratuïta que van oferir-me a la botiga on vaig comprar-la. Quan vaig preguntar que quan estaria i vam dir-me "demà en aquesta hora" vaig pensar "vaja, m'havia dut un llibre per prendre el solet mentre se n'encarregaven i així esperar per aquí a que acabessin i ara em diuen que la tindran demà. No passa res, però demà serà terrible no anar a la feina amb bici".

Avui venia de la feina sense bici i quan estava a un minut de casa meva un ventet traidor del carrer m'ha introduït quelcom a dins l'ull. Passat un minut, ja em trobava a casa, però la coseta, que hauria d'haver marxat ja, encara la tenia a dins l'ull.

He començat a dinar, entre fregament i fregament de l'úll, menjant amb l'ull tancat, obrint-lo, tornant-lo a tancar, aixecant-me al lavabo a mullar-me'l, tirant-me sèrum fisiològic,... he estat a punt de suspendre el dinar i postergar-lo fins que les meves condicions físiques milloressin perquè era un espectacle lamentable i perquè deixar de dinar, quan només es fa d'una manera puntual, no és un fet greu per a l'organisme i dinar d'aquesta manera podria ser més contraproduent que beneficiós.

Em mirava al mirall i podi no era podi; aquesta insignificància m'havia posat molts més anys i m'havia tret el color saludable que presentava hores abans.

Havent dinat he marxat a recuperar la bici pensant que durant el camí marxaria la brossa. He arribat amb l'ull vermellòs i el mocador mullat, no de llàgrimes de l'ull afectat sinò de mocs; es veu que el nervi llacrimal o com vulgui dir-se estava afectant a la producció massiva d'aigua nasal...

Quan he arribat a casa he decidit que, malgrat no haver d'anar a la piscina avui, m'hi aniria inmediatament ni que només fos per ficar-me dins l'aigua i obrir allà els ulls, encara que començava a pensar que el que em feia mal era la ferida de la brossa a l'introduir-se a l'ull i aquesta ja ni devia de ser-hi. De camí a la piscina va produir-se el fet alliberador esperat: la brossa havia sortit tota sola! Els plans de no anar a la piscina van tornar a entrar en vigència. Ara, amb la situació més normalitzada, la meva visió és boirosa però penso que millorarà tota soleta; si no, demà ja en prendria altres messures.

podi-. (quan s'està acostumat a que tot vagi bé, les brosses tenen aquestes coses, creen drames)