slideshow

mercoledì 5 dicembre 2007

La Ciutadella

CAT
.
Aquest diumenge-blauceloní d'un cap de setmana no-excursionil m'he agafat la bicicleta amb la idea de fer un volt i copsar el millor racó de la ciutat per prendre Sol. Després d'arribar-me a la platja de Sant Sebastià i comprovar que la mar, salada, seguia al seu lloc i que un grup de "no sé quès" inflava globus per la pau o per l'amor o per què sí... m'he dirigit a la Ciutadella amb el pensament que quan torni l'època de l'allargament de les tardes em vindria a fer tardes assolellades a la platja.
.
Un cop al parc, he trobat potser no el millor racó de la ciutat però sí un bon banc, no taronja però sí ben dirigit al sol de les 12:30. I allí m'he assegut amb la música a les orelles raccinqueres mentres una patrulla muntada a cavall de la Guàrdia Urbana prenia dades i mirava papers d'un que en devia tenir pocs. Curiosament, el grupet de tres, dos "polis" i un "sospitós" era rodejat de pares curiosos amb els seus fills com si d'una atracció més que l'Ajuntament "hereu" d'en Clos ens oferís als visitants del parc.
.
A mitja cançó de Michael Bolton, "soul of my soul", se m'asseu al costat un bon home d'uns cinquanta-llargs i als pocs segons em diu no sé ben bé què, així que em trec els auriculars...:
.
-Sí...?
-tu espanol?
-què?
-tu espanol?
-Sí, de Barcelona.
-Yo Marruecos.
-Ah, bien.
-Mi familia aquí. Trabaja.
-¿Hace mucho que está en Barcelona?
-Meses. ...barco. Barco, aquí. Yo no trabajo.
.
Després d'uns minuts, 2 o 3, de silenci torno al meu RAC105 "entre la música i tu" i als 10 segons torna a dir-me no sé què i torno a treure'm les 105 músiques de les orelles.
.
-Perros... en Marruecos, no (acabava de passar pel davant del banc compartit una persona amb un gos).
-No; claro. Nadie tiene, ¿no?
-No; ninguno, ja, ja... (un gos va mossegar en Mahoma i als països islàmics es considera un animal poc menys que maleït).
-Claro, claro,... son malos, ¿no?
-Sí, sí, malos. En España, cerveza, vino,... la gente bebe... en Marruecos, beber, la policía, a la carcel.
-Sí... está prohibido.
-Prohibido.
-Es por la religión, ¿no?
-Por la religión.
.
Es tornà a fer silenci. Tampoc sóc un gran conversador, jo: social per auto-imposició, una mica "autista" per naturalessa. De totes les maneres, ja no vaig col.locar-me "els cascos" perquè era evident que me'ls hauria de treure al poc. Aleshores, vaig dir-li:
.
-¿De dónde es, de Marruecos? ¿Norte, Sur,...?
-Sí; de Marruecos.
-Ya, pero ¿de qué zona?
-Ceuta, Melilla, la frontera...
.
No em va quedar gaire clar d'on era però tant hi feia.
.
-¿Buen clima, en Marruecos?
-Siempre sol. Mucho calor.
-Ya,... aquí siempre buen tiempo. Solo unos pocos días de frío en invierno y luego, otra vez sol, como hoy.-
Sí, aquí no calor, no frío. Zapatero siempre a Marruecos; siempre va allí.
-Ah,... ¿sí...? ah.
.
Després d'un moment de no dir-nos res, vaig aixecar-me i vaig acomiadar-me per tornar a casa a fer el dinar (haig de fer-lo encara: crema de pastenagues). Abans, però, m'he posat a escriure-vos això.
.
podi-.